.

.

miércoles, 11 de febrero de 2015

LA LLUNA ESTÀ TRISTA

Guido van Genechten
Ed. Baula, 2008

A partir de 2 anys

 L’elefant veu que la lluna està trista, i plora, de manera que vol aconseguir fer-li un petó. Però ell solet no hi arriba de cap manera. Aleshores, l’ós, el tigre i altres amics seus l’ajuden per aconseguir arribar a la lluna i fer-li un petó. Finalment hi arriben, «Aquest petó és de part de tots nosaltres.», li diuen els animals. I aleshores la lluna torna a somriure.



La tristesa, acompanyada del plor, és una emoció molt negada i poc acceptada en el context de la nostra societat. És molt freqüent que els adults rebutgin el plor dels petits amb comentaris com “No passa res, no ploris més…”. Però… No té dret un infant a estar trist i a expressar-ho amb el plor? És correcte reprimir aquesta expressió i no permetre que visqui la tristesa de forma natural? Aquesta emoció es relaciona de forma molt directa amb la debilitat, el que provoca que la intentem reprimir. El cas és que les emocions no han de ser dominades, i és molt important que des de ben petits els infants les puguin viure, explorar, manifestar i aprendre. Des de l’inici dels temps, tenen una funció adaptativa que ha permès sobreviure i evolucionar a l’ésser humà, i la seva funció segueix essent molt important en l’actualitat. Dins d’un context completament diferent, les emocions, el seu coneixement, expressió i gestió, suposen la gran font de creixement i coneixement de les persones. És per això que han de ser reconegudes i cal tractar-les amb naturalitat.

Amb aquesta història, doncs, tenim l’oportunitat de treballar dues de les emocions més bàsiques; la tristesa i l’alegria. Eines com aquest conte van molt bé per a introduir als més petits en el món de les emocions. I sobretot, proporciona una manera molt dolça per parlar de la tristesa des d’una mirada sense perjudicis i amb naturalitat. Tal com diu Rebeca Wild (2013), la llibertat consisteix en desenvolupar el potencial que cada infant duu a dins, i no en adaptar-se a una societat les metes de la qual són unes altres.

Maria del Mar Serra (psicòloga especialitzada en intervenció psicoeducativa i psicologia clínica de la infància i l'adolescència)


Aqui podeu escoltar el conte explicat per Raquel de Manuel Mur (narradora oral i corporal).



lunes, 9 de febrero de 2015

MALETA PEDAGÒGICA VIATGERA "ELS CANVIS I LES EMOCIONS"

Per a Escoles Bressol

"Quan llegim un conte deixem una emprenta afectiva en la memoria dels infants."
Ilan Brenman

Amb aquest servei pretenem facilitar recursos i eines per educadors i infants d'escola bressol per tractar situacions entorn cicles vitals, diferents canvis, pèrdues y gestió de les emocions.



Contingut de la maleta:
* contes sobre gestió de les emocions(en català, castellà, anglès)
* contes sobre diferents canvis (canvi d'escola o casa, naixement d'un germanet, l'hospitalització, etc.)
* llibres i articles per educadors
* titelles per explicar alguns dels contes de la maleta


Prèstec de la Maleta Pedagògica Viatgera amb tot el material durant 15 dies a les escoles bressol.

Contacte: associacioapdae@gmail.com




lunes, 29 de diciembre de 2014

ENTRENA'L PER A LA VIDA

Cristina Gutiérrez Lestón
Ed. Paltaforma, 2014


Entrenar per a la vida als nostres fills i filles perquè tinguin la capacitat i diferents recursos per superar les adversitas del dia a dia és una tasca molt complexa i alhora necessaria . Aquí no existeixen receptes ni fórmules màgiques (que no estaría gens malament), sino el treball diari i una certa dedicació…
Cristina Gutiérrez arrel de la seva experiència com a mare i com l’educadora ens convida a reflexionar sobre diferents qüestions com la diferencia entre protecció i sobreprotecció, la poca toletància a al frustració dels infants i sobre com podem ajudar-los a cultivar la seva fortaleza interior.
També ens planteja preguntes que pot ser no són de fácil resposta, però que val la pena  tenir-les present: L’escola actual esta educant clons? Afavoreix el desenvolupament de l’autonomia i autoresponsabilitat? És posible ensenyar als nostres fills/es tot? Com podem potenciar des de casa la creativitat en els infants? Qui educa les nostres criatures nosaltres o les nostres pors? Com podem acompanyar-los en  processos de dol?

Un llibre pràctic i molt útil tant per als pares, mares com per professionals de l’àmbit educatiu.


 "Si els sobreprotegim, en realitat els estem deixant sense cap recurs davant les incerteses de la vida, sense cap habilitat entrenada en la infància per al món en què els tocarà viure de grans. Permetem-los, donc, caure, i donem-los la mà perquè aprenguin a aixecar-se de mil maneres diferents."



lunes, 8 de diciembre de 2014

COM EXPLICAR LA MORT ALS INFANTS

Xerrada a càrrec de Carles Perarnau i presentació del conte "El camí d'en Dan"
18 de Desembre, Manresa


"Morir vol dir dormir?"
(nen de 5 anys)


TOTHOM ESTÀ CONVIDAT!

EL CAMÍ D'EN DAN / CAMÍ DE LA LUA

Contes per parlar de la mort del pare i/o la mare

"Símbol i metàfora, conjugats en un conte, per assimilar 
i integrar la pèrdua d'un esser estimat."
Carles Perarnau




En Dan està molt trist i enfadat perquè la seva mare ha mort... Aquí comença El camí d'en Dan, un viatge al món de colors, els colors que tant li agradaven a la seva mare. Per fer aquest viatge no està sol. Ens hi acompanyes?
Amb aquest conte es vol facilitar a famílies i educadors el diàleg amb els infants que viuen l'experiència de la mort d'un ésser estimat i acompanyar-los. Pretent el camí com a metàfora del procés de dol, en diferents etapes, els protagonistes atravessaran per emocions naturals que els ajudaran a adaptar-se a una nova realitat.


Aquests contes es distribueixen de forma gratuïta –gràcies a una campanya al Verkami- amb l’objectiu de facilitar a familiars i educadors, el diàleg i l'expressió de les emocions pròpies del procés de dol amb els infants que han patit la mort del pare i/o de la mare.
Si voleu un exemplar, o sabeu d'algun centre educatiu o entitat que pugui estar interessada, feu-nos ho saber a l’adreça de correu elprojecteluaidan@gmail.com


Més informació : www.danilua.cat

miércoles, 22 de octubre de 2014

UNA FLOR DE RECANVI PER A LA MARE

Rebeka Elizegi
Ed. Takatuka, 2011

Disponible en castellà "Una flor de repuesto para mamá"


La vida està plena d'adversitats i és gairbé imposible evitar-les de la vida dels nostres fills i filles. Això si, els podem ajudar a desenvolupar recursos necessaris per  superar situacions complicades i a vegades molt doloroses.
El protagonista del relat de Rebeka Elizegi, des de principi està inclòs i participa a la seva manera en tot el procès de la malaltia greu de la seva mare.


"...Un matí de tardor,
just quan les fulles dels arbres començaven a caure,
la meva mare va tenir una gran sorpresa...
El Dr. Flo li va telefonar per
dir que li havia detectat
una taqueta molt lletja en un pit..."

Un recurs molt valid per obrir un espai de diàleg amb els infants sobre tot el procés de la malaltia com una font d'aprenentatge.

L'INFANT I EL JOVE EN LA MALALTIA GREU D'UN FAMILIAR

* Si ho demana ha de saber la veritat des del principi, però dins d'un context d'esperança centrat en avui, aquí i ara.
* Ha de rebre la notícia en un entorn conegut, de persones referents per a ell.
* La comunicació ha d'estar adaptada a la seva edat, basada en el diàleg, sincera i en funció del que vulgui saber.
* Convé mantenir-hi un diàleg obert i comprovar que ho ha entès. Cal explicar-li que res del que ha pensat o dit ha provocat la malaltia.
* És important que els infants coneguin els canvis que es produiran en la seva rutina diària i que els comentem quines persones s'ocuparan d'ells en cas de necessitat.
Segons Xusa Serra i Llanas

jueves, 16 de octubre de 2014

EXPLICA'M UN CONTE. CONTES PER CRÉIXER, CONTES PER GAUDIR.

Dies 17 i 23 d'octubre, 17 h
Sant Just Desvern (Barcelona)

"Un ambient relaxat, agradable i estimulant com el de llegir estirats a l'herba, amb alguns coixins i en contacte amb la natura, propicia un plaer més gran en relació amb la lectura. El fet de llegir acompanyats per persones emocionalment significatives com són el pare o la mare, o amics de la seva edat, per a la majoria dels infants resulta més agradable que llegir tots sols."
Verónica Bronstein (directora de l'Institut de la Infància, Barcelona)
www.institutodelainfancia.org



TOTHOM ESTÀ CONVIDAT!