LA LLUNA ESTÀ TRISTA

Guido van Genechten

Ed. Baula, 2008

A partir de 2 anys

 L’elefant veu que la lluna està trista, i plora, de manera que vol aconseguir fer-li un petó. Però ell solet no hi arriba de cap manera. Aleshores, l’ós, el tigre i altres amics seus l’ajuden per aconseguir arribar a la lluna i fer-li un petó. Finalment hi arriben, «Aquest petó és de part de tots nosaltres.», li diuen els animals. I aleshores la lluna torna a somriure.

La tristesa, acompanyada del plor, és una emoció molt negada i poc acceptada en el context de la nostra societat. És molt freqüent que els adults rebutgin el plor dels petits amb comentaris com “No passa res, no ploris més…”. Però… No té dret un infant a estar trist i a expressar-ho amb el plor? És correcte reprimir aquesta expressió i no permetre que visqui la tristesa de forma natural? Aquesta emoció es relaciona de forma molt directa amb la debilitat, el que provoca que la intentem reprimir. El cas és que les emocions no han de ser dominades, i és molt important que des de ben petits els infants les puguin viure, explorar, manifestar i aprendre. Des de l’inici dels temps, tenen una funció adaptativa que ha permès sobreviure i evolucionar a l’ésser humà, i la seva funció segueix essent molt important en l’actualitat. Dins d’un context completament diferent, les emocions, el seu coneixement, expressió i gestió, suposen la gran font de creixement i coneixement de les persones. És per això que han de ser reconegudes i cal tractar-les amb naturalitat.

Amb aquesta història, doncs, tenim l’oportunitat de treballar dues de les emocions més bàsiques; la tristesa i l’alegria. Eines com aquest conte van molt bé per a introduir als més petits en el món de les emocions. I sobretot, proporciona una manera molt dolça per parlar de la tristesa des d’una mirada sense perjudicis i amb naturalitat. Tal com diu Rebeca Wild (2013), la llibertat consisteix en desenvolupar el potencial que cada infant duu a dins, i no en adaptar-se a una societat les metes de la qual són unes altres.

Maria del Mar Serra (psicòloga especialitzada en intervenció psicoeducativa i psicologia clínica de la infància i l'adolescència)

Aqui podeu escoltar el conte explicat per Raquel de Manuel Mur (narradora oral i corporal).