.

.

viernes, 15 de noviembre de 2013

L'ANNA NO VOL FER-SE GRAN

Roser Rius
Ed. Cruïlla, 2004

A partir de 3 anys

"Els primers dies, quan la mare 
va tornar de l'hospital amb la Berta,
L'Anna estava contenta i corria 
tot el dia darrere d'ella.
Però ara que ha començat el curs
no vol anar al'escola.
- Jo vull quedar-me a casa amb tu i la Berta - diu, mig plorant.
- La Berta no va a l'escola perquè encara és petita,
però tu ets una nena gran - li respon la mare..."

Tothom li diu que és gran, però l'Anna vol ser petita com la Berta, la seva germana: vol portar xumet, que li donin el menjar, i a vegades, sense saber per què, se li escapa el pipí. Un dia s'espera fins que la Berta s'adorm i després, com fan les nenes una mica més grans, espera que arribi el pare llegint un llibre amb la mare.


"Els germans normalment reaccionen amb alegria davant la notíca de l'espera d'un nou germà, però l'embaràs de la mare també pot desvetllar inquietuds relacionades amb el naixement, temors al canvi de papers dins la família i sentiments de pèrdua de la figura materna que poden provocar inseguretat. Els germans també s'han d'adaptar als canvis que s'esdevenen en el nucli familiar. Aquesta necessitat d'adaptació provoca algunes vegades comportaments regressius en els nens i les nenes: reclamen una atenció exagerada per a la seva edat, volen tornar a utilitzar el biberó, tornen a fer-se pipí; també poden mostrar-se agressius o inquiets.(...) En la mesura que els germans se sentin implicats en els esdeveniments i s'estimuli la seva participació, més ben preparats estaran per afrontar la rivalitat i la gelosia que hauran de partir amb la vinguda del nou germà..."

                                                                                                                             Carme Thió de Pol


No hay comentarios:

Publicar un comentario